Guia bàsica del Consell de les
Ciutats i Regions d’Europa per a l’Agenda 21 local
trobareu l'original a:
COUNCIL OF EUROPEAN MUNICIPALITIES AND REGIONS
LOCAL AGENDA 21 BASIC GUIDE
Agraïments: Aquesta guia ha estat escrita per Jane Morris, Local Agenda 21
Advisor, Local Government Management Board, UK, amb la col·laboració de membres del CEMR
Network of Local Agenda 21 National Co-ordinators, especialment: Bjarne Rasmussen,
Association of County Councils in Denmark; Vibeke Vinten, Kommunernes Landesforening,
Denmark; Bengt Westman, Svenska Kommunfübundet, Sweden.
Comentaris addicionals de: Ann Becker, CEMR; Anna Dodd, Leicester City Council; Klaus Fiedler,
Deutscher Stadtetag; Tony Hams, Local Government Management Board; Eleni Maglara, Central
Union of Local Authorities of Greece.
Prefaci
Cada vegada més, les autoritats de tota
Europa utilitzen els procediments de l'Agenda 21 local per acordar i aplicar estratègies
locals per al desenvolupament sostenible. És un sistema associatiu per millorar la
qualitat de vida de les comunitats locals, alhora que es tenen en compte les restriccions
ambientals. En reconeixença de la transcendència de l'Agenda 21 local als governs
locals, els coordinadors nacionals de la Xarxa CMRE (Consell de Municipis i Regions
d'Europa) de l'Agenda 21 han preparat aquesta guia com a mostra de la seva contribució a
la campanya de Ciutats Europees Sostenibles.
Aquesta guia té per objectiu explicar de
manera clara i global què és l'Agenda 21 local i els passos bàsics per la seva
aplicació.
La traducció d'aquesta guia a les diverses
llengües d'Europa està prevista per a l'any 1998.
Amb el suport de la Comissió Europea DGXI de
Seguretat Ambiental, Nuclear i de Protecció Civil.
Per a més informació sobre les activitats
del CMRE en el camp del desenvolupament sostenible i de l'Agenda 21 local, contacteu si us
plau amb l'oficina del CMRE a Brussel·les, Rue d'Arlon 22, B- 1050 Brussel·les; tel. +32
2 511 74 77, fax; + 32 2 511 09 49.
Correu electrònic: cemr@ccre.org
Web: http://www.ccre.org/
Contingut
Introducció
Què és l'Agenda 21 local?
D'on ve?
Què té d'especial l'Agenda 21 local?
Quin és el paper de les autoritats locals a l'Agenda 21 local?
Què volem assolir amb l'Agenda 21 local?
Què hem de fer en el procediment de l'Agenda 21 local?
Aquesta guia intenta respondre aquestes
preguntes i donar algunes idees de com posar en pràctica l'Agenda 21 local al vostre
municipi. Aquesta guia té la intenció d'encoratjar les autoritats i els municipis locals
a comprometre's a promoure el desenvolupament sostenible i a iniciar els procediments de
l'Agenda 21 local .
Què
és l'Agenda 21 local ?
L'Agenda 21 local és un sistema en què
les autoritats locals treballen en associació amb tots els sectors de la comunitat local
per preparar els plans d'acció per aplicar la sostenibilitat a escala local.
D'on ve?
El primer cop que es va citar l'Agenda 21
local va ser al capítol 28 de l'Agenda 21, el document de les Nacions Unides (ONU)
acordat pels líders mundials l’any 1992 per promoure el principi del desenvolupament
sostenible. Aquell document convida tots els municipis i les autoritats locals d'arreu del
món a redactar i executar plans d'acció per al desenvolupament sostenible, en
associació amb els sectors rellevants en de la comunitat local. Internacionalment,
més de 2.000 autoritats locals de 64 països diferents ja estan compromeses en el
procés, i d'aquestes unes 1.000 són d'Europa.
Què té
d'especial l'Agenda 21 local?
L'agenda 21 local és especial per algunes
raons:
- Té un mandat acordat per l'ONU i les autoritats locals
d'arreu del món es comprometen en aquest procés.
- Reconeix el paper clau de les autoritats locals a l'hora
d'assolir la sostenibilitat local.
- Tracta sobre demostrar responsabilitat global tant a reduir
el nostre impacte ambiental i els efectes en comunitats distants com a compartir idees i
experiència amb altres comunitats, sobretot amb els països en vies de desenvolupament
per ajudar-los a minimitzar l’impacte ambiental.
- Demana la participació de tots els sectors de la comunitat
local i dóna suport als processos democràtics locals.
- És quelcom més que un projecte "verd", es tracta
de la integració ambiental, econòmica, social i de temes culturals, així com de la
qualitat de vida de la població local. En el fons, aquests són els principis bàsics del
desenvolupament sostenible.
Quadre 1. Principis
del desenvolupament sostenible
1 Medi ambient: la capacitat física
"conductora" del medi ambient imposa límits a moltes activitats humanes i
significa que hem de reduir el nostre consum de recursos. Hem de viure entre ells per
deixar el planeta als nostres descendents amb la capacitat de mantenir indemne la vida
humana.
2 Futuritat: tenim un deure moral
d'evitar comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves
necessitats.
3 Qualitat de vida: el benestar
humà té unes dimensions socials, culturals, morals i espirituals, així com
materials.
4 Equitat: la riquesa, les
oportunitats i les responsabilitats s'han de compartir justament entre els països i els
diferents grups socials de cada país, amb un èmfasi especial en les necessitats i els
drets dels pobres i els marginats.
5 Principi de precaució: si dubtem
dels efectes ambientals de qualsevol acte o avenç, hem d'aplicar aquest principi i actuar
amb prudència.
6 Pensament holístic: per resoldre
un problema de sostenibilitat complex cal que tots els factors que afecten el problema
s'integrin a la solució. |
Quin és el
paper de les autoritats locals a l'Agenda 21 local?
L'Agenda 21 reconeix que les autoritats
locals i els municipis tenen un paper crucial en el desenvolupament sostenible perquè:
- Representen la comunitat local i treballen en nom seu.
- Tenen un paper planificador significatiu.
- Porten a terme, encarreguen o influencien, molts dels
serveis dels quals depèn la qualitat de vida local.
- Gestionen/posseixen gran part de l'ambient natural i
construït.
- Poden influir molt en els altres mitjançant l'educació,
l’assessorament, la informació i els exemples.
- Poden catalitzar associacions amb altres organitzacions.
- Tenen grans impactes directes com a consumidors, compradors
i empresaris importants.
El més important de tot és que el govern
local, responsable democràticament, és el punt fonamental en què les opinions, els
valors i les aspiracions de la comunitat es poden traduir en projectes, polítiques, plans
i programes i així tenir un efecte pràctic. L'Agenda 21 local intenta dur a terme la
sostenibilitat i no s'hauria de veure com una distracció de la feina "real", ja
que és on la feina "real" hauria de començar i acabar.
Què volem
assolir amb l'Agenda 21 local?
Els problemes necessiten una acció local.
L'Agenda 21 local ha d'intentar fer que l'àrea local sigui més sostenible i assolir una
comprensió del context general de les nostres decisions individuals. Ha d'intentar fer
més amb menys, ha d'emprar més les nostres capacitats i menys els nostres recursos, ha
d'ésser més modesta amb les nostres demandes materials, però, ha de demanar un medi
ambient i una qualitat de vida millors. L'ONU reconeix que si cada municipi i la seva
comunitat local fan la seva part la contribució a la sostenibilitat serà significativa.
Evidentment, també calen accions a escala regional, nacional, europeu i internacional.
Tenir una idea del tipus de comunitats cap a
la qual intentem treballar ens pot ajudar a tenir una visió més real i ens mostra el
ventall de temes relacionats amb l'Agenda 21 local
Quadre 2.
Característiques potencials d'una comunitat sostenible
- Els recursos s'utilitzen eficientment i els residus es
minimitzen mitjançant cercles tancats.
- La contaminació es limita a nivells que els sistemes
naturals poden assumir sense perjudici.
- La diversitat de la natura és valorada i protegida.
- Quan sigui possible, les necessitats locals se solucionen
localment.
- Tothom té accés al menjar, l'aigua, l’habitatge i al
combustible a un cost raonable.
- Tothom té l'oportunitat d'emprendre una feina digna en una
economia diversa. El valor de la feina no retribuïda és reconegut, mentre que la
remuneració de la feina és justa i distribuïda equitativament.
- La bona salut de la gent està protegida per la creació
d'ambients sans, nets i agradables, i pels serveis de salut que prioritzen la prevenció
de les malalties, així com l'atenció acurada als malalts.
- L'accés als serveis, als béns i a altra gent no s'ha
d'assolir a costa del medi ambient ni s'ha de limitar a aquells que tenen cotxe.
- La gent ha de viure sense por a la violència personal del
crim o la persecució a causa de les creences personals, la raça, el gènere o
l’orientació sexual.
- Tothom té dret a accedir a les habilitats, el coneixement i
la informació necessaris que els capacitin per ser part integral de la societat.
- Tothom de la comunitat està autoritzat a participar en la
presa de decisions.
- Les oportunitats d’accés a la cultura, el lleure i
l'oci són a l'abast de tothom.
- Els llocs, els espais i els objectes combinen significat i
bellesa amb utilitat. Els assentaments són “humans” en escala i forma. Es
valora i es protegeix la diversitat i la distinció local.
- La perspectiva global és inherent a totes les accions
locals.
Naturalment, els temes locals rellevants
seran diferents per a cada autoritat local
|
Què hem de
fer en el procediment de l'Agenda 21 local?
És vital assegurar que el desenvolupament
sostenible és el corrent principal de pensament de totes les operacions de les autoritats
locals i els municipis, i n'és el punt clau. El procés de l'Agenda 21 local ha d'ésser
una iniciativa coherent, adreçada als conceptes i principis del desenvolupament
sostenible i de qualitat de vida, no només una col·lecció de projectes ambientals
"bonics". Per acabar, és el que s'espera d'una bona autoritat local o un bon
municipi.
No hi ha uns passos establerts per aplicar
l'Agenda 21 local, però hi ha alguns components clau per al procés. Els suggeriments
següents poden ser de gran ajuda. Aquests suggeriments no estan en ordre de prioritat,
però van en línia paral·lela i es complementen.
Quadre 3. Set components
del procés de l'Agenda 21 local
Actuacions dins l'autoritat local i el
municipi
- Gestió i millora de l'actuació sostenible del municipi o
de l'autoritat local.
- Integració de la sostenibilitat als projectes, els plans,
les polítiques i les activitats del municipi de l'autoritat local.
Actuacions a tota la comunitat
- Increment de la conscienciació i educació
- Assessorar i involucrar tota la comunitat i el públic
general
- Actuacions dels estaments implicats
- Creació d'una estratègia local sostenible o d'un pla
d'acció.
- Mesurament, control, informació i revisió del procés.
A continuació, s’analitza cadascun
d’aquests set components |
Gestió i
millora de l'actuació sostenible dels municipis
És important comptar amb un compromís
col·lectiu envers els principis de sostenibilitat; d'aquesta manera, poden estendre's a
totes les polítiques i accions del municipi, a l'ajuntament, a les escoles i a d'altres
parts de l'autoritat local més àmplia. La sostenibilitat s'ha de veure com a part
integral de la cultura de gestió, no com un afegit addicional. El personal ha d'estar
preparat per desenvolupar una comprensió dels principis generals del desenvolupament
sostenible, i ha de saber aplicar aquesta filosofia al seu treball diari.
S'han de tenir en compte temes com la
compra verda i local, el consum reduït d'energia, la comptabilitat verda i s’han
d’evitar els residus i productes químics tòxics com els pesticides.
Alguns mètodes i eines de gestió poden
ajudar a millorar l'actuació sostenible de les autoritats locals, com:
- Definicions d’objectius i opinions col·lectives.
- Grups de treball interdepartamentals i equips
multidisciplinaris amb l’objectiu de promoure la sostenibilitat.
- Llistes i criteris sostenibles per assessorar les decisions
polítiques.
- Sistemes de gestió ambiental, com el sistema
d’ecogestió i ecoauditoria (EMAS), poden assegurar que els objectius definits per un
municipi o una autoritat es portin a terme. Tot i que l’EMAS en un principi estava
pensat per a la gestió ambiental, és suficientment flexible per ocupar-se de temes
sostenibles més extensos.
- Formació de tot el personal del municipi, no només
d'aquells que estan involucrats en el treball de medi ambient, per ensenyar-los què poden
fer en el seu treball diari per promoure la sostenibilitat.
Integració de
la sostenibilitat a les polítiques i a les activitats dels municipis
Totes les funcions del govern local tenen
efectes de sostenibilitat. Moltes d'aquestes funcions estan sotmeses a plans i documents
sobre estratègies i polítiques que han de declarar què es fa i què es farà per
assegurar que es respectin els criteris de sostenibilitat en l’execució d'aquests
projectes. Alguns, com aquells que tracten sobre la biodiversitat, el patrimoni, el
paisatge i les estratègies antipobresa i de salut tenen implicacions sostenibles òbvies,
però en d'altres els temes no estan tan ben definits, com aquells que tenen a veure amb
els serveis socials, l'habitatge i l'oci. És molt important que aquests projectes
encaixin en una estratègia de desenvolupament sostenible global i coherent. Tots els
projectes sectorials han d'encaixar en el compromís col·lectiu amb el desenvolupament
sostenible.
Increment de la
conscienciació i l’educació
Si la població local ha de formar part de
les accions del desenvolupament sostenible, ha d'entendre els temes i el perquè del fet
que l'acció és part de la solució i no n'és el problema. Sovint, els temes locals com
les deixalles, els excrements de gos o l'aparcament són un bon punt de partida, però
s'ha d'ensenyar la gent que aquests són només els símptomes de temes més importants.
Les campanyes per augmentar la consciència pública sobre aquests temes, possiblement
lligades a com poden estalviar diners (per exemple, estalviant energia), són una manera
d'aconseguir-ho. Altres idees inclouen: competicions; ofertes especials per comprar
productes sostenibles com bombetes de baix consum, dipòsits revestits per a l'aigua
calenta, recipients per als adobs; expositors a les festes locals, a les biblioteques
etc.; ús dels diaris i les emissores de ràdio locals per parlar de temes rellevants,
etc.
Una altra àrea d'activitat destacable és
utilitzar les escoles o els centres educatius per difondre el missatge de sostenibilitat,
no només mitjançant plans d'estudi formals, sinó mitjançant la gestió ecològica de
les escoles, l'arquitectura paisatgística del sòl, etc. Fer preguntes als alumnes sobre
aspectes generals del seu estil de vida (com van a l’escola, què llencen a les
escombraries, com passen el temps lliure) també els farà pensar.
Assessorar i
involucrar tota la comunitat
L'Agenda 21 local té per objectiu
encoratjar la participació. El municipi des del principi del procediment ha de demanar a
la comunitat la seva opinió sobre temes locals. Qualsevol estratègia de l'Agenda 21
local, mereixedora d'aquest nom, és un esforç conjunt entre els diferents sectors d'una
societat i els residents locals. Això no vol dir que l'autoritat del municipi per prendre
decisions finals sigui menystinguda, però ha d'ajudar els polítics a prendre millors
decisions basades en les necessitats i les aspiracions de la població local.
Arreu d’Europa s’estan adaptant a
l’Agenda 21 local les tècniques existents de desenvolupament de comunitats i se
n'està provant de noves, com ara:
- Tècniques de visió per encoratjar els participants a
imaginar a quin tipus de comunitat els agradaria viure en el futur.
- Grups d'atenció per esbrinar què valoren determinats grups
de la societat com: les dones, les minories ètniques, la gent jove, la gent minusvàlida,
etc.
- Jurats populars que uneixin un grup representatiu de
població local per decidir temes locals determinats i per obtenir solucions a problemes
com el mal ús dels medicaments, les opcions de transport públic, etc.
Actuacions dels
estaments implicats
L'agenda de la sostenibilitat és massa
perquè el govern local la dirigeixi sol. És evident que per les seves responsabilitats,
el seu mandat democràtic i potser sobretot pels seus recursos, el govern local és una
peça clau en aquest procés. Però encara que una autoritat local o un municipi són
potser els millors situats per afavorir el procés de l'Agenda 21 local, no ho han de fer
sols; tots els altres sectors de la comunitat local tenen un paper a fer. Si la població
local veu que l'Agenda 21 local no és només una qüestió política, sinó que també
és presa seriosament per altres actors locals, s'adonaran de la seva importància. Els
estaments implicats potencials inclouen negocis locals, serveis (companyies d'energia,
telecomunicacions, aigua, clavegueram, etc.), hospitals, proveïdors de transport, grups
comunitaris i voluntaris, etc. Alguns voldran involucar-se en projectes específics, com
la millora del centre-ciutat, projectes de rodalies, mentre que d’altres preferiran
pertànyer a grups o fòrums consultius on podran aportar un ventall de temes, basats en
la seva experiència.
Quadre 4. Elements
centrals de l'estratègia d'una Agenda 21 local
1. Una visió de conjunt que ha
de:
- Identificar els principals temes de sostenibilitat i els
objectius de l'àrea.
- Establir objectius explícits de la qualitat de vida de la
zona.
- Oferir un retrat guia per al desenvolupament de la comunitat
al segle XXI.
2. Un pla d'acció que ha de decidir
quines organitzacions o quins representants emprenen una acció i quan. Fer un pla
d'acció és la clau perquè els procediments d'una Agenda 21 local siguin un fet real i
no només paraules. El pla d'acció respon a objectius a llarg termini i s'estén a
aspectes socials, econòmics i ambientals. Les accions es poden dividir segons la
situació local, sectorial o geogràfica i són una combinació de:
- Nous projectes i iniciatives, per exemple un magatzem
comunitari de ferralla, la creació d'un espai públic nou, una campanya promocional sobre
estils de vida saludables, etc.
- Canvis en les prioritats o les activitats dels organismes
públics, per exemple més proveïment d'assessorament energètic o de carrils bici.
- Canvis de polítiques i projectes estatutaris a no
estatutaris.
3. Aplicació de mecanismes que
incloguin:
- Com es portaran a terme les accions.
- Com es valoraran les actuacions i els assoliments.
- Com es revisarà i s'actualitzarà l'estratègia amb el pas
del temps.
|
Creació d'una
estratègia de sostenibilitat local o un pla d'acció
Tots els processos de l'Agenda 21 local han
de tenir per objectiu la creació d'una estratègia perquè tots els sectors rellevants
puguin veure què s'ha acordat i què s'ha de fer. Cada estratègia ha de ser una
publicació curta, clara i accessible que inclogui el següent.
Ja que la creació de l'estratègia de
l'Agenda 21 local és una tasca col·lectiva, els empleats municipals han de:
- Fer qualsevol escrit o edició només amb l'assentiment dels
altres socis del procediment de l'Agenda 21 local .
- Tenir en compte les discussions dels grups implicats o
dels grups de treball, i evitar la temptació de portar qualsevol esborrany ja escrit a
les reunions.
- Involucrar els altres a fer un esborrany quan ho desitgin i
puguin.
- Els esborranys de l'estratègia són part dels passos
rellevants del procediment de l'Agenda 21 local, no estan aïllats.
- Només els assessors professionals -si n’hi ha- poden
ajudar els grups implicats a expressar i escriure les seves propostes. Els professionals
externs contractats no han de redactar l'estratègia.
Mesurament,
control i informació del progrés cap a la sostenibilitat
És important de construir uns sistemes de
control en el procés de l'Agenda 21 local. Hi ha diversos mètodes:
- Usar indicadors de sostenibilitat determinats localment que
ens mostraran si ens apropem o ens allunyem de la sostenibilitat.
- Establir objectius específics.
- Fer informes regularment sobre els temes de sostenibilitat.
Aquests informes ens ajudaran a decidir quina informació és necessària per assessorar
la sostenibilitat d'una activitat, d'un projecte o d'una política particular. L'obtenció
d'aquesta informació i els resultats guiaran les accions i les decisions.
Lliçons apreses
fins ara
Molts municipis d'arreu d'Europa ja estan
compromesos amb el procediment de l'Agenda 21 local i han anat aprenent mentre el procés
es desenvolupava. A continuació, hi ha un resum d'alguns punts claus que han sorgit de
l'experiència. Es divideixen en tres categories principals: en general, a la comunitat i
al municipi o a l'autoritat local.
En general:
- El desenvolupament sostenible tracta sobre la integració de
les preocupacions ambientals, socials i econòmiques: no es tracta només de reciclar o de
temes "verds". Si emfatitzem la naturalesa holística de l'Agenda 21 local,
encoratjarem més gent a involucrar-s’hi perquè veuran que també és rellevant per
a la seva agenda.
- És vital assegurar que el municipi no domini el procés: ha
d'actuar de catalitzador per unir i establir exemples a través de les seves accions.
- Ha d'ajudar a explicar que l'Agenda 21 local és un procés
no un producte, i que necessita temps per nodrir-se i madurar. Alguns petits èxits al
principi poden ajudar a mantenir l’embranzida.
- No oblideu informar sobre els èxits i celebreu-los.
- És essencial que establiu uns objectius per a les accions i
sobretot compartiu la responsabilitat a l'hora de distribuir aquests objectius.
- Els socis de tots els nivells són essencials en un progrés
futur.
- Feu esforços per involucrar en l’Agenda 21 local
aquells que no en formen part.
- No intenteu fer-ho tot, trieu les accions prioritàries que
sorgiran dels suggeriments.
- La connexió de xarxes locals, regionals o a escala nacional
aporta grans beneficis.
- Cada vegada són més les previsions i les investigacions
sobre esdeveniments futurs, i són d'una gran utilitat.
- Continueu!
A la comunitat:
- Comenceu on hi ha la gent.
- Treballeu en el que ja existeix en comptes de començar de
zero.
- No utilitzeu argot: feu que els conceptes de desenvolupament
sostenible i de l'Agenda 21 local siguin accessibles per a tothom.
- Feu que l’Agenda 21 tingui un efecte local però no
oblideu fer connexions globals.
- Tot i que el desenvolupament sostenible destaca en les
preocupacions de la gent, hi ha proves suficients que la gent se sent impotent per
provocar canvis. Necessita veure efectes immediats per mantenir el seu compromís i
l’embranzida.
- Recompenseu el compromís de la gent i reconeixeu
l’aportació de cadascú.
- El procediment s'ha de veure com un fet actiu i emocionant
que encoratgi la gent jove a involucrar-s'hi.
- "Parlar" és una part important del procediment
per identificar el territori comú i crear un ambient de confiança, sobretot entre
aquells que estan a dins i a fora dels ajuntaments.
- No espereu que la gent es prengui seriosament el tema del
desenvolupament sostenible des d'un bon principi, es necessita temps.
Al municipi:
- És essencial que hi hagi un compromís col·lectiu des del
municipi al procés de l'Agenda 21 local.
- És important que els membres locals escollits s'involucrin
en el procés des del principi.
- S'ha d'aprofitar cada oportunitat per encoratjar els membres
escollits perquè percebin el desenvolupament sostenible i l'Agenda 21 local com una
oportunitat i no com una amenaça.
- S'ha d'estructurar la formació dels membres i dels
càrrecs.
- Assegureu que els temes del desenvolupament sostenible són
integrants de tots els projectes, activitats i estratègies locals.
- És bàsic lligar l'activitat de l'Agenda 21 local amb el
treball existent al municipi com el desenvolupament de la comunitat, i la regeneració
econòmica i social.
- Cal incloure els objectius de sostenibilitat en els
projectes de serveis de tots els departaments.
- És primordial tenir una estratègia clara per desenvolupar
i aplicar l'Agenda 21 local a dins i a fora del municipi.
- Creeu oportunitats d'actuar lligant el compromís de la
comunitat amb un pensament estratègic.
- El municipi ha d'estar preparat per dialogar amb la
comunitat i per incorporar les preocupacions locals derivades de la presa de decisions.
- És important ocupar-se de les opinions de la població. Des
d'un bon principi heu de decidir com fer-ho.
- El municipi ha de pensar com respondrà la gent a les
expectatives que sorgiran del procés.
- El municipi ha de deixar que el procediment segueixi el seu
curs, sense eludir les seves responsabilitats a l'hora d'emprendre accions. És a dir, el
municipi no ha de liderar, altres actors i socis poden dirigir el procés de l'Agenda 21
local, tot i que el municipi en sigui un dels representants.
Conclusió
Molts dels components del procés es deuen
trobar ja a la vostra autoritat local i a la vostra comunitat: no tot és nou. La clau és
reconèixer les mesures noves i les antigues com a part d'aquesta nova agenda de
desenvolupament sostenible i unir els temes globals amb els locals. L'Agenda 21 local és
on es troben aquests temes.
El que fa que l'Agenda 21 local sigui tan
interessant és el fet que va encaminada cap a un govern local més obert i disposat a
escoltar i, a més a més, encoratja la població local a involucrar-se com a soci mentre
que intenta millorar la qualitat de vida local. Encara que s’intenti assegurar que
les preocupacions ambientals es tinguin en compte en totes les àrees d'activitat, aquest
procediment és molt més ampli que els temes "verds". Tracta sobre la
integració dels temes de medi ambient, d'equitat social i econòmics. Aquesta és la nova
visió de com millorar les nostres comunitats locals.
Lectures
addicionals
Els documents utilitzats en la preparació
d'aquesta guia són:
- LGMB, RU (1994), Local Agenda 21 Principles and Process,
A step by Step Guide.
- LGMB, RU (1996) The Local Agenda Cookbook.
- LGMB, RU (1996b) Innovations in Public Participation.
- LGMB, RU (1997) Local Agenda: the First Five Years.
- Ministeri de Medi Ambient i Energia, Dinamarca (1995), Local
Agenda 21: An introduction prepared for the counties and municipalities in Denmark.
- Svenska Kommunförbundet (1997), Local Agenda in Sweden.
Documents
europeus rellevants:
- Comissió Europea DGXI (1997), Agenda 21, els cinc
primers anys d'aplicació de l'Agenda 21 a la Comunitat Europea.
- Campanya de Ciutats Sostenibles (1994), Carta d'Aalborg.
- Campanya de Ciutats Sostenibles (1996), Pla d'Acció de
Lisboa.
- Comissió Europea DGXI (1996), Informe sobre les ciutats
europees sostenibles.
- Eurostat (1997) Indicadors del desenvolupament sostenible.
- Sistemes d'Informació europeus de bones pràctiques - La
sostenibilitat local (http://www.iclei.org/europractice)
|
